Cataloguen el patrimoni de pedra en sec del Montsià

Els responsables del projecte han catalogat 141 construccions o elements d'interès als dotze pobles de la comarca. «El treball no pretén ser exhaustiu sinó representatiu dels elements que hi podem trobar», comenten. D'aquests, més de la meitat són barraques, destinades tant a guardar les eines de conreu com a funcions de caça. La fórmula més habitual per a la seva construcció superior és la falsa volta en avançament de filades, segons expliquen els tècnics. Les portes estan orientades en direcció sud-est per evitar els vents, a excepció de la Sénia, on el sentit és sud-oest.

Aquest tipus d'edificació es remunta als primers agricultors que es van establir a la zona i es desenvolupa fins al segle XX. «Però va ser en el context dels segles XVIII i XIX, amb el creixement demogràfic i l'arrabassada de terres allunyades dels nuclis urbans, que es van estendre per la pràctica totalitat del territori», segons explica Anna Fabregat, una de les arquitectes responsables del treball.

A més, s'han estudiat, detallat i situat en el mapa altres tipus d'obres com ara cisternes, cocons, pous, forns de calç i marges d'especial interès. A Freginals podem trobar les construccions més ben conservades, com ara la barraca de Quicolis (part ja d'una ruta cultural), mentre que al terme municipal d'Ulldecona es conserva la més gran de la comarca, «que té fins a quatre estances i encara està en ús, tot i que de forma puntual».

Aquests inventaris formaran part del futur catàleg del paisatge de les Terres de l'Ebre, juntament amb el d'oliveres singulars i monumentals que s'està elaborant i que el Departament d'Agricultura no vol donar a conèixer fins que existeixi una normativa de protecció. D'aquesta manera es vol evitar l'espoli d'oliveres mil·lenàries i la seva venda a d'altres països com a arbre decoratiu de jardí.