Impacte Ambiental

Les primeres carreteres que arrivaben als nostres pobles les van fer sobre els camins antics i donaven voltes i revoltes per salvar tossals, desnivells i, en molts casos, per no partir propietats grans que solien ser dels llauradors rics. I els camps estaven plens d’albres que deixaven caure les olives madures al quitrà on els coxes i les cavalleries les esclafaven al passar per damunt.Les gelades de meitat del segle vint i les arrencades desproporcionades posteriors s’en van emportar la major part d’aquell impressionant olivar espès que ere lo Baix Aragó des del Guadalop a Beseit, però encara així en queden moltes d’oliveres veres centenàries esquitxant el territori fràgil dels bancals ara despullats d’aquell bosc de vida que pareixie un mar de plata los dies de cerç.

El progrés actual del nostre món passe per anar a cent per hora en autos revolucionats, malgastant les energies no renovables del planeta. Per anar a gran velocitat cal que les carreteres siguen rectes con una candiala. I per fer les carreteres així s’ha de sacrificar qualquer albre per molt vell i venerable que hi sigue, o els casalicis i altres construccions de pedra seca o pedra picada que hi ha una mica per tot arreu.

Ara li toque a la carretera de Castelseràs a la Torre que estan eixamplant, i un bon grapat d’oliveres centenàries cauran a la lloseta en lo millor de la primavera. Quant durant mils d’anys, les úniques causes que podien matar a una olivera centenària, i no sempre, eren les gelades de més de deu graus sota cero i lo foc. Com se note que hem progressat.

Costarie tant, en les màquines que tenim, de replantar eixos monuments vegetal centenaris un poc entallà del mateix bancal o als jardins de les vores dels pobles?Que poc cuidem lo patrimoni natural!

T. Bosque

+ Informació: Articles Viles i Gents